Això pensem: que Déu Pare no t'ha creat per ser cristià, que Déu Pare no et va crear perquè el serveixis, que Déu Pare no t'ha creat perquè li retis culte. Déu t'ha creat, per damunt de tot, perquè aconsegueixis ser home.
La por que brolla de les teves entranyes, l'esclavitud social, l'esclavitud mental, l'esclavitud econòmica, l'esclavitud religiosa, l'esclavitud política són degradants i paralitzants per al desenvolupament de l'Home.
No s'aconsegueix l'Home sense la llibertat. No us deixeu arrabassar la llibertat.
Qualsevol teologia cristiana, qualsevol catecisme cristià ha de ser com una marxa des de la por a la confiança, des de l'esclavitud a la plenitud de la llibertat.
Hi ha un munt de persones sàvies, creients, però amb por. Una por que no eximeix, però que explica covardies.
Aquesta por, de vegades, és laboral: no diuen en públic el que pensen perquè es quedarien sense menjar o perdrien la seva posició social.
Però altres vegades, les més doloroses, és per una esclavitud interna. És a dir, no sols tenen por dels bisbes. Tenen por de Déu. Es tenen por a si mateixos. Mai no van respirar la llibertat. (Tenir por de Déu! On és la “santedat” d'aquest sant temor a Déu?) Fa molts anys que van morir com a persones. Prefereixen una fe sense riscos. Com si això fos possible!
Qui tingui por d'allò nou, no creu en Déu. No creu en l'Esperit que ho renova tot. Ni en el Crist d'ahir, d'avui i de sempre.