Mira, Déu, per damunt de tanta pregunta, crec que ets el nostre Pare, malgrat tants desastres, malgrat tanta injustícia, malgrat el teu silenci. Sense aquesta fe no sóc res.
Em van cansar de Tu. Però han perdut. Et trobava a tots els camins. Totes les cantonades de la meva vida guarden un record teu. Et descobreixo als ulls dels qui es creuen per la meva vorera.
Ja m'he acostumat a Tu. No seria capaç d'entendre el món ni la història sense Tu. No sé què és vida, ni alegria, ni pau si no t'anomeno a Tu. No em preocupa el present ni l'eternitat.
Sé que ets, sé que existeixes, sé que ets allà encara que no sàpiga on és l'“allà”. Sé que ens estimes.
Ets un Déu difícil. Incomprensible. De vegades impossible. No et comprenc. Però no pretenc comprendre't. Simplement: crec en Tu. Em fio de Tu.
Fins aviat, Déu meu.