Tu com jo (jo fins fa poc) tenim una teologia, un catecisme, una creença, una visió cristiana que necessiten ser urgentment reciclats. Com si el fabricant del nostre cotxe ens avisés que el portem al taller perquè va sortir de fàbrica amb un defecte de disseny que transcendeix a tot el motor. No et cobraré res per la reparació, però si continues llegint, l'ensurt no te'l traurà ningú.
Aquest esquema de pensament; aquesta teologia convertida en catecisme, ha produït estralls fins a infiltrar-nos el paganisme. Ha sembrat de sal amarga les nostres vides i ha destrossat la imatge de Déu.
Com és possible que diguem això ara? Ha vingut un Àngel a canviar-ho tot? Hi ha per allí un nou Mahoma que pretén reinterpretar la Bíblia?
No, mira. Això que diem no és producte d'una nova revelació. Ni ha vingut cap àngel, (l'existència dels angelets és molt discutible). Ni sens dubte no s'ha produït la reencarnació de cap Mahoma (amb un de sol ja en va tenir prou el món).
Tot això és ras i curt la conseqüència d'una realitat molt antiga, molt admesa, molt bíblica. Senzillament: a Déu l'anem coneixent molt a poc a poc. Així com la creació es va fent a poc a poc. L'ésser humà va madurant a poc a poc. El coneixement de Déu l'anem adquirint a poc a poc. El coneixement de l'univers en el qual vivim també l'anem adquirint a poc a poc. La Veritat i les veritats es van obrint camí, a poc a poc. D'aquí que l'esperança es constitueixi avui en la virtut fonamental del creient.
Abans d'ahir crèiem que la terra era plana. Ahir crèiem que el sol donava voltes al voltant de la terra. Vam haver de canviar els nostres esquemes i buscar-nos nous plans de situació. Avui en analitzar l'àtom amb els seus protons i electrons ens diuen que el noranta per cent del que anomenem matèria està buit.
Tot progrés en el coneixement sobre allò humà incideix de forma directa en el nostre coneixement sobre Déu. Perquè Déu no és un pegat extern a l'Univers. Tot l'enorme progrés en la ciència i en el coneixement de la creació necessàriament ha d'influir i desenvolupar el nostre coneixement de Déu.
És urgent canviar la manera de pensar. El canvi és senyal de creixement i comprensió del que som i del què ens envolta. I tot col·labora en el coneixement de Déu, font de vida.