Avui és menys ridícula aquesta actitud que la d'aquell que cregui saber-ho gairebé tot de gairebé tot.
La realitat és evident: la humanitat ha anat superant errors gegantins: creure's habitants d'una terra plana; situar-nos com el centre de l'Univers, amb totes les estrelles girant al voltant; mirar els que manen com elegits pels déus o per Déu; sentir-nos perseguits per la ira o la revenja de Déu; la passió pels altars on sacrificar la vida d'innocents per aconseguir el perdó; cremar heretges i pervertits; auscultar per tots els mitjans el pensament de Déu, etc.
Segle XXI. N'hem après molt. Sortim més enllà del control del planeta Terra. Se'ns han volatilitzat els absoluts. Però dóna la impressió que quant a Déu, no avancem gaire. Continuem errants i superbs. En aquesta riba no podrem arribar mai a una veritat completa i acabada, però sí que es pot créixer amb humilitat. Superar la por, deixar enrere grans veritats d'ahir convertides avui en errors, mudar de ment com la serp canvia la seva pell de temps en temps. Ens hi va la vida.
Ens ve a sobre una crisi de maduració, tant més dolorosa com més negada. Ja estem immersos en la crisi. Alguns sofreixen sense esperança. Pensen en el final, quan el que ve és una nova etapa, una nova era. Potser podríem anomenar-la l'Era de l'Esperit, de la qual va parlar Jesús.
Va ser Jesús qui va descobrir que els jueus, el seu poble, vivien en l'error. I els va dir que havien de canviar de ment; canviar els esquemes. I només podrien fer-ho els nets de cor. Ho deia als doctors, als teòlegs, al poble. Vivim temps en què, de nou, fa falta aquella netedat de cor. És temps de profetes. És temps de l'Esperit. És temps per a la valentia.