Durant vuit segles (des dels segle IV al XII) tota la cristiandat es va articular sobre les relíquies, —la majoria falses— de sants, personatges de l'Antic i del Nou Testament, del mateix Crist i de la Verge. Va ser la febre de les relíquies. Es compren i es venen. Es roben, s'estafen, s'inventen. Sobre elles s'edifiquen monestirs, abadies, catedrals. La seva tinença porta aparellat grans beneficis i canongies. Són focus de peregrinacions i, en conseqüència, de riquesa i influències. D'aquí que els robatoris més cinematogràfics de l'època tinguin com a argument el robatori d'una relíquia.
Fe absoluta en els miracles i relíquies de sants i màrtirs eren el centre d'activitat cristiana per a seglars i clero.
Segons Paul Johnson, “les peregrinacions als llocs on es guardaven relíquies importants, comunes a partir del segle IV, es van convertir en el motiu principal dels viatges realitzats durant més de mil anys i van determinar l'estructura de les comunicacions i, sovint, la forma de l'economia internacional.”
Es conserven alguns inventaris en què es detalla el patrimoni d'algunes abadies. L'abadia benedictina de Reading (Gran Bretanya) custodiava:
Una sabata de Nostre Senyor.
Els bolquers del nen Jesús.
Pa procedent del menjar dels cinc mil.
Pa de l'últim sopar.
Aigua i sang del costat de Jesús.
Cabells, el llit, i el cinturó de la Mare de Déu
Les vares de Moisès i Aarón.
Etc. etc.
Gregori I va descobrir que monjos grecs robaven durant la nit els cementiris comuns romans per portar els seus ossos a Constantinoble i negociar-los com a relíquies.
No hi havia monestir, abadia, o seu episcopal que no guardés el tros d'un sant. 600 anys es va tardar a aixecar una de les més belles i harmòniques catedrals de la cristiandat, la de Colònia. Allà es conserven en sepulcres d'or els tres cossos dels tres reis mags que, com tothom sap, ni van ser tres, ni van ser mags, ni van ser reis. Van ser? Segons el cristià medieval, els seus cossos descansen a la Catedral.
Per a Roma, la relíquia més important sempre va ser el cos de St. Pere. La relíquia més buscada. La de major transcendència per al Vaticà. L'argument més tangible per defensar la primacia de Roma.
En la història de l'Església cristiana sobren aparicions, miracles, intervencions “divines”, relíquies reals i manufacturades. L'orografia cristiana de l'edat mitjana està sembrada de quincalleria divina amb poders indiscutibles: les relíquies. I sobre elles es van construir llegendes i mentides històriques que encara perduren.
Les relíquies cristianes van arribar a ser la font de negoci i de riquesa més forta d'Europa. Les relíquies sembrarien una pietat ingènua, però no s'oculti la seva dimensió pagana.