No m'interessa només la raó. Raó no és equiparable a veritat.
La veritat és raonable, sí, però és molt més. També és cor, sentiments i poesia. No n'hi ha prou amb la raó ni allò raonable, per apropar-se a la veritat.
D'altra banda, la veritat no és abastable per la ment humana. Es pot participar de la veritat. Però “participar” és tenir part. Ningú més equivocat que aquell que cregui tenir la veritat en la seva integritat. Ningú més ridícul. Allò humà comença quan comença la raó, la pedanteria quan es confon raó amb veritat.
Es pot “intuir la veritat” a base d'utilitzar tota la capacitat humana: raó, sentiment, intuïció, poesia... Però, fins i tot llavors, no és possible de presumir-ne la seva possessió integral.
Exemple. S'expliquin com s'expliquin, els dogmes hauran fet bé o mal als creients. Però del que no hi ha dubte és que sí que van fer el ridícul per la seva contundència i ingenuïtat.
Però no voldria quedar-me en la dogmàtica del Vaticà. Parlava de mi. He agafat por a tenir raó. Em van educar per a la racionalitat, a fugir dels sentiments. Aquells sil·logismes en “bàrbara”: major, menor, i conclusió. (Tot home és mortal. Pere és home. Aleshores Pere és mortal.). Va ser una bona eina. Però la intuïció no és lògica; la poesia no és lògica, el sentiment no és lògic.
La raó, “allò lògic”, produeix seguretat, supèrbia, menyspreu al sentiment, desconeix les “raons” del cor, no es fia de la intuïció, es mou en un món diferent del de la poesia.
Jo no vull un Déu que càpiga dins d'un sil·logisme. Intueixo un Déu poeta.
La raó m'ha separat, no poques vegades, dels homes. I fins i tot “per tenir raó” he perdut l'afecte, la proximitat.
Aquell que en la humanitat aixequi la sola bandera de la raó es converteix en dèspota, genera guerres i desunió. Germans separats cada un amb la seva raó.
Per tal que els homes arribin a la seva relativa plenitud i s'apropin a la veritat, cal deixar-los ser poetes.
No es pot parlar de “baptisme, eucaristia, comunitat de fe” sense ser poeta. En comptes de Dret Canònic, faria falta un llibre de poesia creient sobre l'home, l'univers, Déu.