El 1.789, després d'una llarga agonia, va morir definitivament l'Edat Mitjana. Un pas tan transcendent com el del Paleolític al Neolític. Es va acabar la infantesa. Es van acabar els contes, les llegendes, els Reis Mags.
Va ser un moment crucial. Amb la Il·lustració, el Poder Eclesiàstic va tremolar. D'un en un li van anar desmuntant els pilars del seu imperi. S'ensorrava la seva catedral ideològica, un munt de conclusions dogmàtiques extretes, sense més requisits, simplement per il·luminació directa de Déu. Calia revisar la seva suma teològica, els seus catecismes.
La Paraula de Déu havia estat mal llegida, mal utilitzada. S'havia construït l'Imperi Eclesiàstic sobre una lectura i interpretació infantil, interessada i de vegades perversa de les Sagrades Escriptures.
Quan el poder eclesiàstic va advertir que l'estudi de la Bíblia desmuntava els arguments bàsics del seu Imperi Sagrat, no van tenir cap altra solució que condemnar el “modernisme”. Es va obrir l'època de les condemnes, excomunions, codis de llibres prohibits. Intent en va per frenar la dinàmica de la Història.
I, junt amb les condemnes, la proclamació precipitada de dogmes: dogmes ridículs com el de la infal·libilitat, la concepció immaculada, que, avui dia, no són més que obstacles per al desenvolupament i la maduresa cristianes.
Sense cap dubte. El segle XIX i el XX fins al Concili Vaticà II van suposar per als poders eclesiàstics una lluita titànica de supervivència. No donaven l'abast a condemnar. Es va identificar la defensa de Déu amb la defensa d'un sistema i d'uns interessos. Resulta trista la tossuderia cavernícola del Vaticà per parar la marxa de la Història.
Però, a partir de 1.789, res no tornarà a ser igual.
No és lícit beneir sumes teològiques i catecismes, dogmes amb cites bíbliques interpretades al nostre caprici, sense una anàlisi seriosa i rigorosa sobre el sentit autèntic d'aquestes cites. D'ara endavant, caldrà tenir molt més pudor en atribuir a Déu les nostres conclusions, les nostres simplicitats, els nostres sil·logismes.
Cal tornar a l'Evangeli i a l'Antic Testament amb ulls nets, adults, lliures i, també, amb fe.