Maria, la mare de Jesús, va ser una dona mare com totes les dones mares.
Va ser verge. No per l'himen sinó per la fe. El semen de l'home no taca.
Maria és la dona del silenci creient que va acceptar Jahvè sense comprendre-l.
I es va deixar modelar a imatge i semblança de Déu.
Del seu ventre va néixer Jesús, el Crist, la Paraula de Déu, igual en tot als altres homes.
Parit amb dolor a través d'un himen esquinçat i mort en el dolor. Esquinçant amb el seu crit d'abandonament el vel del Temple.
Maria, mare de Jesús perquè li va donar la seva sang. Maria, mare de Crist, perquè li havia donat ja el seu cor i la seva vida a Déu, deixant-se portar per l'Esperit.
Si Abraham es va convertir en el pare d'un poble de creients per haver-se fiat d'un Déu sense nom i incomprensible, Maria és la mare d'un poble de fills de Déu, concebuts en el silenci fosc de la seva fe.
És immaculada, perquè mai no es va separar de Déu.
És verge, perquè mai no es va postrar davant de cap ídol. Ja és prou virginitat!
Allò del semen i l'himen podria ser simple pornografia teològica.