Vet aquí la paraula vàlida. Vet aquí la bona nova:
“Déu és Pare, Pare de la humanitat”.
Que es repeteixi de muntanya en muntanya, de raça en raça,
de poble a poble, de vells a nens:
“El nom de Déu és Pare, beneït sigui”.
En el qual no hi ha serfs. Només germans i amics.
I el que vulgui ser mestre
que renti els peus dels que vénen cansats.
El pont entre el cel i la terra és la paraula Pare.
Fills del Pare, aquest és el designi.
Una taula, un pa, una gerra de vi.
Només queda l'amor del Pare i del germà.
Trenca la cadena de la por que arrosseguem.
No volem que ningú ens temi.
No volem tornar als vedells d'or.
No volem tornar a la Llei que ens salvi.
Perquè som lliures i caminants.